Històries de Ripollet

Destacats Històries de Ripollet

A punt de complir-se 10 mesos de la seva primera aparició pública, el Grup d’Estudis Ripolletencs (GER) continua entestat a salvaguardar de l’oblit alguns dels fets històrics que ha viscut aquesta població miŀlenària del Vallès

La popular festa de Sant Antoni Abat, el moviment migratori dels anys 60 i 70 del segle passat i l’evolució del cementiri municipal. La reflexió al voltant d’aquests fets configuren el gruix del segon lliurament de la revista d’història local ‘973’, presentada divendres de la setmana passada al Centre Cultural. Publicació en paper del jove Grup d’Estudis Ripolletencs (GER), el número 1 —l’abril de 2016 va sortir al carrer el número zero de la revista— treu a la llum un dels plets entre els aficionats a l’Edat Mitjana, una època amb límits municipals confusos; convida a endinsar-se en la cultura iber a partir del poblat ibèric de Ca n’Oliver de Cerdanyola; i publica el segon lliurament d’una novel·la històrica sobre la guerra civil a Ripollet. El primer número, que té un cost de 3 euros, ha sortit al carrer amb una única edició limitada de 300 còpies, i es pot trobar al Centre d’Interpretació del Patrimoni (CIP) Molí d’en Rata o a la Biblioteca Municipal, en aquest darrer espai només per a consulta. Com l’any passat, el grup d’historiadors i documentalistes té previst vendre-la a la rambla per Sant Jordi.
Els lectors més avançats van tenir ocasió de fer-se amb un exemplar durant la seva presentació al Centre Cultural, divendres. Amb el suport de projeccions, els artífexs de la revista, entre els que hi ha l’historiador Ramon Martos, van explicar les històries de Ripollet sobre les que han fet recerca i van convidar a tothom a la seva lectura. Entestats en salvaguardar la història local i difondre-la entre la població, darrera de cada un dels temes hi ha moltes hores d’arxiu tot i cercar una redacció assequible.

RIPOLLET A L’EDAT MITJANA
El primer article trasllada al lector al confús Ripollet del segle XV: La poderosa parròquia de Sant Esteve de Ripollet tenia terme municipal propi o bé era una parròquia sota la influència i control del castell de Montcada? A partir de les transaccions econòmiques i els plets entre nissagues feudals com Els Vallsecà o Els Salanova, pagesos i el monestir de Sant Cugat, que ostentava la jurisdicció civil d’aquestes terres, l’autor del text, Josep Martínez, intenta desxifrar perquè en un document datat l’any 1400 es fa menció a “la parròquia de Ripollet, terme del Castell de Montcada”. L’article reprodueix un plànol de la zona, del 1787, procedent de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, entre altres imatges.

1960-1975: LA TRANSFORMACIÓ MÉS TRANSCENDENT DE RIPOLLET
L’any 1960 Ripollet comptava amb 7.411 habitants, només 15 anys després la població superava els 25.000. Aquest fet va transformar “la vida social, cultural i fins i tot política” de Ripollet sosté l’historiador David Garcia que en la revista signa una aproximació al flux migratori de les dècades dels 60 i 70.
Graduat a la UAB, Garcia ha escollit aquest període en què Ripollet va experimentar un espectacular creixement demogràfic al considerar-ho el fet més transcendent de la història del municipi. El naixement de barris a la perifèria com Can Clos, Maragall i Can Mas no només canviarien l’urbanisme de Ripollet, sinó que també suposarien, per exemple, el naixement de les associacions de veïns davant l’escassedat de serveis bàsics en les noves aglomeracions de blocs de pisos.

LA PARTICIPACIÓ POPULAR A LA FESTA DELS TRES TOMBS
El reportatge Cultura popular a Ripollet. L’èxit dels Tres Tombs s’interroga sobre els motius de la mobilització massiva que suscitava i encara suscita la celebració centenària. L’estudiant de quart curs d’història de la UAB, Cristóbal Cabrera recorre a la perspectiva històrica però també a la sociologia per explicar l’èxit popular d’una festivitat d’origen religiós i agrícola en un Ripollet que va canviar els conreus per les fàbriques, integrador d’altres cultures i de concepció, predominantment, laic. “La forma d’entendre la festa ha evolucionat en paraŀlel a la societat” va afirmar Cabrera en la presentació alhora que advertia que, tot i ser una celebració “molt arrelada”, “la participació popular és clau per preservar-la”.
Cabrera confia que la investigació tingui continuïtat amb l’accés en un futur als arxius parroquials. En contra del que seria d’esperar, el jove investigador no ha localitzat ni en cartes ni actes de plens o cartells de l’arxiu municipal cap menció a Sant Antoni Abat, pel que pressuposa que les institucions públiques van mantenir-se originàriament al marge de la promoció de la festa. La primera referència localitzada data de 1897, en una crònica periodística del diari comarcal La Veu del Vallès on la passada de Sant Antoni de Ripollet es considera ja una tradició.
Entre els assistents a la presentació hi havia el pregoner de Sant Antoni Abat 2017, Lluís Miró.

INVITACIÓ A DESCOBRIR
L’estudiant d’arqueologia Helena Bea Mellado proposa endinsar-se a la cultura de la tribu dels laietans, amb un escrit sobre el jaciment i poblat iber de Ca n’Oliver, a Cerdanyola. Bea hi fa pràctiques i en recomana la visita. “Ni bàrbars ni incivilitzats, els ibers van ser una societat agrícola i de comerciants, la cultura dels quals es va enriquir pel seu contacte comercial amb altres cultures”, explica.
Entre el rigor històric i l’entreteniment, l’historiador Eduard Ballesteros publica el segon capítol de la seva novel·la sobre la guerra civil a Ripollet. Els fets, com la visita de l’anarquista Buenaventura Durruti l’any 1936, són reals. També ho són els personatges, si bé l’autor n’ha dissimulat el nom, mentre que les converses sorgeixen de la imaginació. En aquest lliurament, un salt en el temps transporta el lector al convuls Ripollet de 1936 on les diferències socials i els ideals partien el poble en dos. —Judit Josa

15°C

Ripollet

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C