Condemnen Uralita a indemnitzar 14 veïns de Cerdanyola i Ripollet amb 1,7 milions d’euros

Uralita haurà d’indemnitzar amb 1,7 milions d’euros 14 veïns i familiars d’extreballadors de Cerdanyola i Ripollet que van morir per l’exposició a aquest material. La nova sentència s’ha fet pública en les vigílies de la celebració a Cerdanyola i Barcelona d’una trobada internacional de víctimes de l’Amiant. Els ajuntaments de Ripollet i Cerdanyola han previst la instal·lació d’un memorial entre els dos municipis, afectats per la contaminació.

QUÈ DIU LA SENTÈNCIA?
El Jutjat de Primera Instància número 5 de Madrid conclou que “l’empresa Uralita no va actuar amb la diligència deguda en ser conegut l’elevat risc de la utilització de l’amiant per la comunitat científica ja des d’abans de mitjan el segle XX, estant obligada una multinacional com la demandada a conèixer l’estat de la ciència sobre els danys de la matèria primera per ella utilitzada, (l’amiant), de manera que hauria d’haver actuat en conseqüència”. La sentència recorda que ja el 1977, Inspecció de Treball “va detectar nombrosos incompliments relacionats com ara que no es feia el filtrat de la pols, ni hi havia extraccions centralitzades per evitar que l’amiant sortís de les naus, de manera que escapava per portes i finestres” tot provocant la presència persistent i quotidiana al voltant de la fàbrica que una testimoni present a l’acte de judici va descriure com “un veritable núvol de pols d’amiant”.

La fàbrica d’Uralita de la carretera de Barcelona va tancar al 1997, però les conseqüències de l’exposició a l’amiant —asbestosi, càncer de pulmó i mesotelioma (tumor de pleura que té com a única causa l’asbest)— continuen ben vives a Cerdanyola i Ripollet, on ja s’hi han comptabilitzat més de 1.000 casos i es continuen diagnosticant una cinquantena cada any. Segons el Coŀlectiu Ronda existeix una jurisprudència sòlida i nombroses resolucions del Tribunal Suprem que han establert inequívocament la responsabilitat d’Uralita vers els seus extreballadors. L’Audiència Provincial de Madrid, per altra banda, va dictar una sentència al desembre de l’any passat responsabilitzant Uralita de danys ambientals i malalties de veïns que havien estat exposats a l’amiant perquè vivien a prop de la nau. — Redacció
Autor Foto: Reyessantos (wikipedia)

  • Publicat a Ciutat

El bar de les abraçades

El quiosc de begudes del Parc del riu Ripoll s’ha convertit en un punt de retrobada pels amants de la música en directe de Cerdanyola i Ripollet des de que va reobrir la seva persiana el dia 17 d’agost

Amants dels directes i vinculats per trajectòria professional als concerts i al món de la nit, tres amics van fundar fa un parell d’anys l’associació Amics de l’Art i la Música en Viu, Sam Viu amb l’únic propòsit que la música en directe sones als carrers de Cerdanyola i Ri-pollet. L’estiu de 2017 van celebrar al Riu Ripoll el seu primer aniversari amb el festival Sam Viu, una graellada rock inclosa al programa de la Festa Major, on, entre altres, van tocar Santiago Campillo & Miguel Bañon, Anna lee, Rocking Horse i els locals Los anima-litos del bosque. L’agost d’aquest any, l’entitat va guanyar la licitació del qui-osc de begudes del parc del Riu Ripoll i des del dia 17, cada dissabte i diumen-ge munten un concert vermut.

El projecte ha agradat i el quiosc de begudes del parc, situat només creuar el pont de l’autopista, s’està convertint en un punt de retrobada dels amants de la música en directe de Ripollet, Cerdanyola i altres municipis de la co-marca. Les abraçades abunden; són molts els que havien quedat orfes de directes després del tancament de sa-les de música en viu mítiques a la zona com van ser Circus o, ja fa uns anys, La Tía Felipa i El Último Tren. Diumenge passat, en l’acústic de Ma-rina BB Face & Frank Montasell, van haver-hi més abraçades i petons de retrobada, una imatge que es repe-teix des de la reobertura del quiosc, en cadascun dels directes. Pel xiringo han passat ja una desena de bandes i músics, alguns prou reconeguts com Predicador Ramírez, Marina BB o Gnapos, que hi actuarà el diumenge 30.

Entre el públic, moltes cares conegudes de la nit cerdanyolenca i ripolle-tenca, músics, gent d’entitats, famílies i polítics locals.

El bar obre cada dia, excepte dilluns, fi ns a les 22 hores, en horari ofi cial, amb concert vermut a les 13 hores de dissabte i diumenge. La programació està tancada fi ns novembre, confi rma el tècnic de so, Alex de Miguel, un dels tres impulsors de Sam Viu. La intenció de l’entitat va més enllà de mantenir programació musical a l’hivern, volen ampliar l’oferta cultural amb coŀlabo-racions amb altres entitats o instituci-ons properes com podria ser l’escola de música, si bé, explica de Miquel,  tot dependrà de l’acollida.

El tècnic atribueix l’èxit inicial de la iniciativa i la tirada dels concerts, la majoria acústics i de petit format, a la qualitat dels artistes seleccionats — cosa que es possible pels contactes i amistats dels tres impulsors de Sam Viu—; a la varietat de la programació, amb presència de gèneres dispars que van des del blues, el soul, al folk, el country, el jazz i sobretot el rock, i a la màgia, sempre insubstituïble, de la música en directe. 

Música i abraçades tornaran dissabte i diumenge amb Bluexing The Town (dia 22), La Golden (23), Frank Mercader & Pepe Gómez (29) i Gnaposs & Paquito Sexmachine Groobe Duo (30). El qui-osc del riu Ripoll és ara el nou punt de trobada, cruïlla reviscuda entre Cerda-nyola i Ripollet. —Judit Josa

  • Publicat a Ciutat

Noces d’or de l’Autònoma

Després de 50 anys d’existència la Universitat Autònoma de Barcelona, amb seu a la veïna Cerdanyola del Vallès, s’ha consolidat entre les 200 millors universitats del món als principals rànquings d’universitats i se situa entre les 10 universitats joves amb més projecció i prestigi mundial. L’Autònoma celebra aquest curs el seu 50è aniversari amb un ampli programa commemoratiu. Els actes s’iniciaran el 21 de setembre, amb la cerimònia d’inauguració del curs 2017-2018 al Monestir de Sant Cugat -que ja va acollir l’obertura del primer curs l’any 1968-. Federico Mayor Zaragoza pronunciarà la lliçó inaugural..

LA HISTÒRIA
El 6 de juny de 1968 es promulga el decret de creació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i un mes després es creen les primeres quatre facultats: Lletres, Medicina, Ciències i Ciències Econòmiques. L’activitat docent de la UAB s’inicia l’octubre del mateix any 1968 a dos dels nous centres: la Facultat de Filosofia i Lletres, que s’instal·la al Monestir de Sant Cugat del Vallès, i la Facultat de Medicina, que s’estableix a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el qual recupera la condició d’hospital universitari i esdevé el primer centre de formació clínica de la UAB.
Paral·lelament, el febrer de 1969 s’inicia l’adquisició de terrenys a Bellaterra, ubicat a Cerdanyola del Vallès, lloc on s’ubicarà el futur campus universitari, el campus de la UAB.

Durant els anys 90 la UAB completa el desenvolupament com a universitat de campus. Al 1992 s’inaugura la Vila Universitària i al 1996, ja durant el rectorat de Carles Solà, la nova plaça Cívica, que esdevé el centre de la vida cultural i associativa de la universitat. El setembre de 1999 s’inaugura un dels símbols més emblemàtics de la UAB, les Columnes de la UAB, obra de l’escultor valencià Andreu Alfaro. - NF

  • Publicat a Ciutat

Voluntat per reactivar la Mancomunitat Cerdanyola-Ripollet-Montcada i Reixac

Elaboraran un document estratègic dels serveis que es podrien mancomunar segons ha informat Montcada, que, actualment, presideix l’ens.

Els alcaldes de Ripollet, Cerdanyola i l’alcaldessa de Montcada i Reixac mantindran reunions amb regidors i tècnics de les tres poblacions per elaborar el document estratègic d’aquells serveis que es podrien mancomunar en major o menor grau, segons ha informat l’Ajuntament de Montcada i Reixac, coincidint amb la presidència rotativa de la Mancomunitat que formen els ajuntaments de Ripollet, Cerdanyola i Montcada i Reixac i l’anunci de la voluntat dels tres municipis de reactivar l’ens.

“Amb el canvi de govern als tres ajuntaments al 2015, ens vam donar un temps per analitzar la situació de la Mancomunitat i els serveis que hi estava oferint, per replantejar-nos com volem que sigui aquest ens d’ara en endavant; ha passat un any i ara volem donar-li contingut perquè està infrautilitzada i tenim una gran oportunitat per mancomunar serveis i oferir-los amb més qualitat”, ha manifestat l’alcaldessa de Montcada i Reixac i presidenta de torn de, l’ens càrrec que va assumir fa uns dies, prenent el relleu de Cerdanyola.

L’edil ha indicat que es pretén aconseguir “una gestió més efectiva i econòmicament més sostenible”, tractant-se de tres poblacions que comparteixen problemàtiques similars “les solucions a les quals podria passar per sumar esforços per combatre la crisi i garantir l’atenció i la qualitat de vida de la ciutadania”, analitzant mancomunar serveis.- Redacció

Subscripció a aquest canal RSS

15°C

Ripollet

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C