Substituït el monument d’origen franquista

Una roca, d’un material similar al marbre, en estat natural i  d’uns 700 kg de pes pren el lloc com a espai de memòria i record als morts de la Guerra 

Aixecar entre 1.500 i 3.000 kilos de pes —el que podria pesar el monòlit d’origen franquista del cementiri que, reconvertit als primers anys de la democràcia, recordava fins dijous els morts de la Guerra Civil— no és empresa fàcil. Després d’intentar moure’l durant més d’una hora, el govern va renunciar a retirar el monòlit en directe, que, ja sense públic, va ser traslladat al magatzem del Centre d’Interpretació del Patrimoni (CIP) Molí de Can Rata.
Els representants d’associacions de veïns com Can Vargas i Sant Andreu, del coŀlectiu d’historiadors Ger, de formacions polítiques i del govern, entre altres veïns, sí van presenciar la instal·lació de la pedra, similar al marbre, que el substitueix. “Estem fent un acte de normalitat democràtica en un país no tant normal” va proclamar l’alcalde Josep M. Osuna, en referència als vestigis franquistes presents i a les fosses que encara no han estat localitzades i obertes per restituir la dignitat a les víctimes, en 40 anys de democràcia.

HOMENATGE ALS REFUGIATS
Durant el parlament, l’alcalde va recordar als veïns i veïnes que, un 26 de gener de fa 78 anys, fugien pels camps amb l’entrada de les tropes feixistes a Ripollet. Traslladat a l’actualitat, el parlament va servir també per reclamar la intervenció dels governants en el drama migratori que assola Europa, amb la fugida i mort dels refugiats Sirians.

EL PES D’UNA ROCA
La data escollida per l’acte de substitució no havia estat aleatoria i fins i tot la meteorologia, coincidències de la vida, va aliar-se per reafirmar el caràcter simbòlic: quan el dijous 26 es va coŀlocar la roca, el sol va trencar la pluja i va il·luminar l’espai. “Volem que sigui un espai de record i memòria, perquè els joves, fills i nets puguin conèixer el que va passar”, havia explicat el regidor de Patrimoni i Memòria Històrica, David Fontanals.
El regidor, que s’ha implicat fins i tot en l’elecció del nou monument, explica que buscaven un element senzill, si bé amb volum. “La idea de la presència (la que transmet una pedra de 700 Kg) ha marcat l’elecció tant com el fet que no es malmet amb el pas del temps”, explica. La pedra —que alguns dels presents van començar a nomenar “xiquitín”— s’ha deixat en estat natural, sense tallar per cap escultor per reforçar la simplicitat.
L’anunci de la substitució un mes endarrera, emmarcat amb un pla per esborrar tots els vestigis feixistes de la localitat com són les plaques del Ministerio de la Vivienda, el nom d’alguns carrers o les possibles distincions institucionals al règim dictatorial , va provocar debats ciutadans al mateix cementiri on, els visitants discutien sí aquesta era o no una prioritat i si valia la pena invertir-hi discursos. Pels que tenien dubtes, sàpiguen que la pedra, ha tingut cost zero. –J. Josa

  • Publicat a Ciutat

Ripollet inicia la retirada de tots els símbols feixistes de la via pública

L’ajuntament traurà les plaques de l’Instituto Nacional de la Vivienda, amb el jou i les fletxes del règim, que queden en les entrades d’alguns edificis 

Vuit anys després de censar els símbols franquistes que perviuen a Ripollet i 12 d’una moció aprovada al Ple Municipal per esborrar la memòria de la dictadura, els vestigis del feixisme al municipi tenen els dies comptats. L’Ajuntament ha iniciat una nova campanya per acabar de retirar tots els elements franquistes de la via pública que culminarà el gener al cementiri municipal amb la substitució del monument als morts de la Guerra Civil per un nou monòlit, “de llenguatge i estètica més d’acord al temps que vivim avui”, segons ha explicat el regidor de Patrimoni i Memòria històrica, David Fontanals.

UNA VINTENA DE COMUNITATS DE VEÏNS PER INFORMAR
Fontanals va anunciar la setmana passada que el consistori obrirà els dos propers mesos un període de comunicació a les comunitats de veïns d’edificis on s’han localitzat plaques amb el jou i les fletxes falangistes, abans de procedir a la retirada d’aquests elements que commemoren la construcció de pisos en l’època negra. Durant el temps d’exposició pública i aŀlegacions, els veïns que ho desitgin podran retirar ells mateixos les plaques franquistes.
Disperses en blocs de diferents barris, a Ripollet queden ara una vintena de plaques de l’Institut Nacional de la Vivienda que són visibles des del carrer. El regidor va senyalar en la roda de premsa que “no té cap sentit” l’exhibició de símbols preconstitucionals a la via pública i “menys”, va afegir, “en dependències municipals”.

ESBORRAR TOTS ELS RASTRES
L’any 2008, durant els governs socialistes i després d’un cens del Memorial Democràtic, la institució de la Generalitat que promou la memòria històrica, ja es van retirar 38 d’aquestes plaques. Són dades que va aportar aquell mateix any el, aleshores, alcalde Juan Parralejo. Vuit de les plaques localitzades però, han perviscut fins ara als seus emplaçaments originals. En l’inventari que està realitzant aquests dies el consistori encara se n’han trobat una desena més de les censades pel Memorial. Amb la retirada de totes, Ripollet complirà amb la Llei de Memòria Històrica, aprovada fa prop d’una dècada, tanmateix l’acció del govern local va més enllà i preveu també substituir el monòlit d’origen franquista del cementiri municipal per esborrar així, els rastres ocults de la dictadura. –Judit Josa

  • Publicat a Ciutat
Subscripció a aquest canal RSS

15°C

Ripollet

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C