Inici de curs reivindicatiu

Prop de 6.000 infants i adolescents de Ripollet van tornar a les aules dimarts, en un curs que estarà marcat per la preocupació davant la falta de places a la secundària. Pares i mares de l’escola Pinetons han omplert el centre de globus i pancartes demanant que imparteixi també la ESO 

Uns 4.300 alumnes ripolletencs van incorporar-se dimarts a les aules de les escoles de primària, vuit de públiques i tres concertades i 1.696 més ho van fer a la secundària. Sense comptabilitzar la matriculació viva, els tres instituts públics i els dos concertats de Ripollet es reparteixen en total 138 alumnes més que el curs 2016-2017. Moltes famílies, com les de l’escola Pinetons, miren amb preocupació aquestes dades. A diferència de la Generalitat, sostenen que el creixement d’alumnes a la secundària no és conjuntural i que aquest seguirà incrementant fins com a mínim el 2021.

Pares i mares de Pinetons van aprofitar el primer dia de classes per reivindicar l’ampliació de l’oferta educativa del centre fins a la ESO. La imatge dels escolars corrent amb la motxilla a coll va estar acompanyada enguany de globus verds, cartells, pamflets, xiulets i crits. Una pancarta gegant amb el lema “És el moment per l’Institut Escola” presideix la façana del centre de Pinetons. “És un bon dia per dir estem aquí i recordar que Ripollet necessita més places de secundària. El problema existeix des de fa molts anys”, apunta Imma Anegas, vicepresidenta de l’AFA Pinetons.

Descartada la construcció d’un nou institut, les famílies i les direccions dels centres Els Pinetons i Martinet s’han postulat per ser institut escola. La proposta té el suport del ple des de juliol i aquest 2017 la posaran sobre la taula de Serveis Territorials. Amb l’ampliació dels dos centres no només es garantiria la continuïtat educativa dels seus fills en projectes singulars, sinó que també es resoldria el perill de massificació als instituts de Ripollet, argumenten. L’AFA Pinetons es reuneix cada dimecres, amb l’objectiu de preparar noves accions. —Judit Josa

  • Publicat a Ciutat

El Pla educatiu local i la demanda d’escoles-instituts, claus del curs 2017-2018

Ens endinsem en les actuacions i la història de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca PAH Ripollet-Cerdanyola l’any del seu cinquè aniversari

Després d’escenificar al ple el suport de l’Ajuntament als projectes d’Institut-Escola dels centres de primària El Martinet i Pinetons, Ripollet liderarà aquest 12 de setembre, amb la tornada a l’escola, una nova demanda per prevenir la massificació als instituts.

A través de les comissions del Pla educatiu Local, el municipi té previst demanar a la Generalitat l’ampliació dels dos centres de primària amb l’argument de disminuir la pressió de matriculació als tres instituts públics. Segons les dades disponibles —aquest dijous la regidoria es reunirà amb el departament per tancar i actualitzar dades amb la incorporació de les noves peticions d’ecolarització registrada els mesos d’estiu—, almenys 4.300 escolars s’incorporaran a les aules de primària i uns altres 1.700 ho faran a secundària.

Dels 4.300 alumnes de primària, 3.595 s’escolaritzaran en una de les escoles públiques de Ripollet i 705 ho faran a les concertades; A secundària els tres instituts públics acolliran més de 1.350 alumnes i els dos concertats, 342. La regidoria preveu unes ratios similars al curs 2016-2017; a primària es conserven les mateixes línies que el curs anterior i les ratios de primers i segon d’Eso a la secundària. Els problemes en tot cas, es podrien produir els cursos futurs, aspectes que s’analitzaran a la comissió de planificació secundaria del Pla educatiu Local que serà la responsable de canalitzar la demana d’institut-escola.

El nou curs escolar estarà marcat per l’aplicació del Pla educatiu Local, aprovat al març de 2016. Amb les comissions de treball constituides el 2017—entre les quals destaca la de planificació de secundària per la seva rellevancia— es preveu la posada en marxa i concreció de les primeres accions previstes.
Entre altres, el pla recull mesures per enfortir la formació i participació de les famílies, obrir els equipaments en horaris no lectius. Les mateixes comissions seran les encarregades de decidir i donar prioritat a les mesures indicades al full de ruta. —JJR

  • Publicat a Ciutat

El CEM aprova un pla que fixa les polítiques educatives fins el 2018

El Consell Escolar Municipal (CEM) va culminar dijous el procés de revisió del pla educatiu local pels anys 2017-2018. Entre les 13 accions prioritàries contempla el disseny de camins escolars segurs, convertir els centres educatius en espais oberts i que les persones puguin formar-se al llarg de la vida.  

Equips directius dels centres, mestres, tècnics d’educació i càrrecs electes, però també famílies, alumnat de l’escola d’adults, monitors d’esplais, tècnics de diversos departaments municipals, entitats i fins i tot membres d’associacions de veïns han participat en l’actualització del pla educatiu local pels anys 2017-2018. Aprovat dijous passat pel Consell Escolar Municipal (CEM) la iniciativa se sotmetrà a votació al ple municipal, junt amb la declaració de Ripollet com a Vila Groga. “És fruit del treball de molta gent” ha destacat el regidor d’Educació Oriol Mor, segons el qual, ara toca assumir la responsabilitat de tirar-lo endavant.

FULL DE RUTA AVALUABLE
El document aprovat fixa les accions prioritàries a fer al municipi en política educativa durant els anys 2017-2018 per tal d’assolir l’èxit educatiu per a tothom, acompanyar a famílies, entitats i equipaments en la seva tasca educativa al llarg de la vida i potenciar la xarxa educativa local.
“El Consell Escolar Municipal i no l’Ajuntament ha de ser el motor”, opina Mor, satisfet per la participació en les dues dinàmiques que ha inclòs el procés, a l’octubre de 2016 i al febrer de 2017. Mor ha demanat a la comunitat educativa i als agents socials la seva implicació en les comissions per posar en marxa el pla.

ACCIONS PER AL 2017
El Pla d’acció, que s’ha volgut realista i preveu sistemes de revisió i avaluació, segons explica la tècnica Pilar Teruel, membre del grup motor, contempla posar en marxa 13 accions l’any 2017 i unes altres el 2018 amb l’objectiu d’avançar cap a una educació de qualitat, transformadora, inclusiva i comunitària. Entre aquestes accions destaca la implantació de camins escolars segurs, mecanismes de coordinació i empoderament de les AMPES o la definició del model d’educació infantil 0-3, entre altres. La participació serà clau també en el seu desenvolupament –Judit Josa

  • Publicat a Ciutat

El dret a l’educació, un bàsic per a tots els infants

10 anys de l’escola Els Pinetons - 27è aniversari de la declaració dels drets de la infància

Entre els drets essencials dels infants, el d’una educació pública de qualitat és essencial. Ho recordava el director de l’Escola Els Pinetons, Carles Gràcia, dimecres, en la cloenda al Teatre Auditori d’una xerrada sobre els Drets dels infants, coincidint amb el 27 aniversari de la seva declaració. L’acte, que va tenir entre els ponents l’ex defensor de la infància a Catalunya, Jaume Funes, forma part de la celebració dels 10 anys de l’escola.
En la xerrada es van abordar els drets des de diferents perspectives. Funes va parlar de la necessitat de l’afecte perquè puguin créixer feliços i que els adults vetllin pels seus drets.

Rai Carreras, de l’escola lliure el Sol, va centrar la intervenció en el dret al lleure de qualitat i Milena Sust, d’ACNUR, en les situacions dels infants refugiats. “El 80% dels 16 milions de persones refugiades al món, que fugen de guerres, .són dones i nens”, segons les dades de la ponència, plenes d’imatges d’impacte.
El regidor Fran Sánchez, responsable de clausurar l’acte, va posar el focus en els drets d’infants amb altres orientacions sexuals i en garantir una infància segura i saludable mentre que el director adjunt de Serveis Territorials, Fernando García ho va fer en la tasca de l’escola perquè tots els alumnes “puguin ( i tinguin el dret de) decidir el seu futur”. —Judit Josa

  • Publicat a Ciutat

L’horari lectiu acaba a les escoles a les quatre de la tarda i a les set tothom a casa

Els impulsors de la reforma horària confien en els municipis i la Diputació perquè liderin el canvi d’hora i financin extraescolars fins les 19 hores

Sílvia i Núria, dues mares del l’escola Tatche, van escenificar dimarts de la setmana passada al Teatre Auditori de Ripollet les discussions que genera el debat sempre latent de l’horari escolar. Jornada contínua o partida, que és el millor per a escolars, famílies i professionals? La conversa havia de donar pas a una taula rodona perquè els assistents al debat de la Plataforma d’AMPES de Ripollet (PAR) tinguessin arguments en contra i a favor d’una de les dues jornades.
Les comunitats educatives dels vuit centres públics de Ripollet hauran de decidir en breu si demanen a la conselleria d’Educació l’aplicació de la jornada continua a Ripollet. El consistori ja ha donat el vist i plau a la consulta que plantegen les associacions de famílies amb la condició però que s’apliqui la mateixa jornada a tots els centres. Tanmateix, el debat, convocat la mateixa setmana en què el Parlament donava el tret de sortida a la reforma horària, neix caduc. Per una banda, la conseller d’Ensenyament ha anunciat que no té cap intenció d’autoritzar en els propers anys més jornades intensives com les que segueixen 25 escoles catalanes i, des del 2013, la pràctica totalitat dels centres de secundaria públics. Per l’altra, experts i una majoria política al Parlament es decanten per un model nou amb l’incontestable argument de la salut al davant.
Ni partida ni contínua, jornada compactada. Això vol dir centres escolars oberts fins a les 19 hores, amb classes obligatòries només de 8.00 a 16 hores i amb el dinar inclòs dins l’horari lectiu, com no podia ser d’una altra manera, a la franja del migdia perquè fer aquest àpat a les 3 o a les 4 de la tarda com estan obligats ara bona part dels adolescents espatlla els bioritmes del cos.
A falta d’una de les ponents previstes, la mestra Sònia Ceballos, que treballa en una de les escoles amb jornada continuada més veteranes de Catalunya, la resta de convidats per la PAR a la taula rodona va decantar-se pel model compactat. El va defensar també el diputat Fabian Mohedano, un dels principals propulsors de la reforma horària, tot i que el públic de la sala esperava que, amb la seva arribada, a la recta final de l’acte a causa d’un imprevist, hi hagués confrontació d’idees. No va ser aquest el cas.

El RENDIMENT NO MILLORA
Només en el torn de paraules es van escoltar veus a favor de la jornada continuada, algunes molt beŀligerants. Qui esperava un cara a cara es va endur un disgust. No hi va haver oposició de models en les ponències dels pedagogs Jaume Aguilar (Moviments de Renovació pedagògica de Catalunya) i Laura Domingo (Universitat de Vic) i del representat de la Federació d’AMPES (FAPAC), Àlex Castillo, que en canvi van aportar a les famílies moltes dades valuoses per a la reflexió.
Aquestes van ser l’anàlisis dels horaris lectius d’altres països i comunitats, estudis de rendiment pedagògic (no s’ha provat cap millora de resultats acadèmics en els centres amb jornades intensives, tot i una tendència a l’empitjorament), l’estalvi econòmic que ha comportat el tancament dels instituts a les tardes, entre altres.
El temps va escassejar per respondre els dubtes: Qui finançarà l’obertura d’escoles i les activitats fora d’horari escolar? i l’àpat del dinar? com serà la participació de les famílies?,... tot i apuntar als municipis i a la Diputació com a principals impulsors del canvi. L’alcalde Osuna, present entre el públic, potser va prendre nota.–JJR

  • Publicat a Ciutat

C’s alerta de la pèrdua de posicions de Catalunya a l’Estat en educació 0-3

El grup municipal vol que l’Ajuntament reclami a la Generalitat que aboni el deute pendent derivat de l’incompliment en el finançament de les bressol

El grup municipal de Ciutadans (C’s) defensarà en el ple de novembre, el dijous 24, la necessitat d’exigir a la Generalitat el compliment de les seves obligacions amb el finançament de les escoles bressol municipals. L’administració catalana ha retallat des de l’any 2011 les aportacions de forma progressiva fins arribar a suprimir-les aquest 2016. El pressupost autonòmic per al 2017 tampoc preveu, segons C’s, cap partida per recuperar el finançament compromès.
La moció presentada pel portaveu Josep Gabarra adverteix de la pèrdua durant la darrera dècada de posicions de Catalunya en relació amb la resta de l’Estat en educació 0-3. Així, el curs 2003-2004, Catalunya ocupava el segon lloc en escolarització d’infants de dos anys, amb el 51,2 per cent de criatures d’aquesta edat escolaritzades, mentre que aquest curs s’ha situat sisena, per darrera del País Basc, Madrid, Cantàbria, Galícia i Andalusia.

En concret, el text proposa que el consistori insti a la Generalitat a recuperar progressivament les dotacions econòmiques per a educació de 0-3 anys fins arribar al volum d’inversió de l’any 2011, de 1.800 euros plaça i any. A més demana que s’exigeixi el pagament del deute pendent.

Els punts d’acord 2,3,4 i 5 de la moció proposen accions municipals com ara estudiar en un termini de sis mesos la demanda i oferta de places escolars 0-3 al municipi per instaurar places gratuïtes en funció dels ingressos familiars o promoure un pla que permeti incrementar la proporció d’infants en situació de vulnerabilitat escolaritzats.
Altres propostes fan referència a garantir la presència de parelles educatives a les aules, amb un augment del nombre d’auxiliars i vetlladores; i a la llengua, en el sentit d’assegurar la presència a l’aula del català, el castellà, l’anglès i, segons recull la moció, l’aranès, en funció del territori. –JJR

L’Associació d’Amics d’El Martinet renova el compromís amb l’educació pública i de qualitat

Amb 9 anys d’història, ret comptes de la feina feta, es renova i anuncia les línies de treball futur

La sala d’actes del Centre Cultural es va quedar petita dijous de la setmana passada davant la gran assistència a l’acte convocat per l’Associació d’Amics d’El Martinet.


Nascuda l’any 2007 a redós de l’escola pública El Martinet, l’entitat, que està formada per persones interessades en l’educació i compromeses amb la tasca impulsada pel centre, va retre comptes de la feina fet a fins ara i va anunciar la tasca que farà a partir d’ara. L’Associació ha renovat el compromís amb l’Escola El Martinet i la tasca que s’hi fa, oferint una proposta educativa de qualitat des de l’escola pública, amb els drets dels infants com a eix i la voluntat d’investigar en l’educació i la pedagogia.


Al mateix temps s’ha posat en marxa el nou web www.amicsdelmartinet.cat. La tasca de difusió a la pàgina web es complementarà amb una presència activa a les xarxes socials.

RELLEU A LA JUNTA
L’acte va servir també per formalitzar els canvis a la junta. La secretària, Meritxell Bonàs, va anunciar que l’entitat afronta el futur amb una nova organització. Es produeix un relleu a la direcció de la junta, que assumeix Carles Parellada, en substitució de Jordi Jorba – seguirà com a tresorer–. Els canvi es completa amb una gran presència de professionals de l’escola a la junta: el seu paper serà destacat perquè assumeixen les formacions que ofereix Amics d’El Martinet tant a les trobades pedagògiques com quan són requerides arreu, tasca que es fa de manera altruista, en benefici de l’Associació.


El president sortint, Jordi Jorba, va destacar com l’escola ha anat integrant-se al poble, dialogant-t’hi, amb accions obertes a la ciutadania i obrint les portes perquè el veïnat, però també artistes i creadors, participessin a les activitats d’una escola que, com deia Bonàs, lluita pels drets dels infants, per respectar els seus processos de vida, i ho fa amb una base científica.

l'APUNT

En un primer moment de la història dels Amics d’El Martinet s’organitzaren actuacions als carrers del barri de can Mas, on està ubicat el centre, buscant la interacció amb el veïnat i trobant un lloc en aquest ecosistema. També es feren coŀlaboracions amb entitats com Artibarri.

En paraŀlel, l’interès creixent que suscitava l’escola va fer que es decidís muntar trobades pedagògiques, enteses com un àmbit de formació per a professionals de l’educació. Actualment ja se n’han fet 22, amb l’assistència de més de 4.000 persones. I se’n preparen noves edicions.

També s’han muntat jornades especials, amb motiu del desè aniversari de l’escola, amb el nom de ‘Consonàncies’ i la participació de 350 persones. S’han editat llibres, recollint la feina feta a l’escola, i s’ha impulsat el documental ‘Verd, dolç, jazz’, que plasma el que és l’escola des de tres punts de vista diferents. I s’han fet moltes accions de formació arreu del país i l’Estat, al temps que s’han atès visites provinents del país, l’Estat o arreu del món.

  • Publicat a Ciutat
Subscripció a aquest canal RSS

15°C

Ripollet

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C