“L’esport femení pot donar molt joc, tant en l’àmbit tècnic com en l’artístic”

Club de Patinatge Artístic Ripollet

Malgrat que cada vegada hi ha més dones que fan esports col•lectius, el tractament mediàtic de les competicions femenines és encara molt inferior Avui parlem amb Gemma Álvarez, patinadora del Club de Patinatge Artístic de Ripollet (CPA) en la sèrie sobre el paper de la dona en l’esport

Gemma Álvarez (Sabadell, 1990), és una referent en la categoria Grup Xou de patinatge artístic a Espanya. De ben petita, va començar a patinar individualment a Cerdanyola i, més endavant, va fer el salt al CPA. Actualment, des de fa cinc temporades, forma part de l’equip de xou, on, juntament amb les seves companyes, ha crescut com a esportista fins a assolir la seva màxima fita esportiva. L’any passat van participar per primera vegada al campionat mundial, celebrat a Itàlia, on van demostrar que les dones també brillen en l’àmbit esportiu.


Perquè el mundial va ser la teva màxima fita esportiva?
Al principi, quan vam començar com a grup, no ens imaginàvem que podríem arribar tan lluny. Però hem anat avançant, fins que per fi hem pogut competir a internacionalment. És una cosa que no havíem imaginat mai perquè hi ha molt nivell a Espanya, sobretot a Catalunya. Per tant, poder participar al mundial d’un esport que no va als jocs olímpics és el màxim que podem aspirar. Evidentment que podem millorar la nostra marca internacional, ja que vam quedar novenes, però per ser la primera experiència vam acabar super contentes.

Què va suposar per a tu personalment i esportiva viure aquesta experiència?
Per a mi va ser important no només participar en el mundial, sinó el transcurs de tota la temporada. El fet de veure que teníem la possibilitat de competir en un mundial em va motivar molt i em va donar moltes forces per lluitar per aquest somni. Per altra banda, ens va unir molt com a grup i tant l’experiència del viatge, com el fet d’estar competint contra gent que sempre has admirat, ens va omplir molt.

La clau de l’èxit és l’ambient que teniu entre vosaltres?
Sí, crec que el més important dins d’un equip és que hi hagi bon ambient, que totes tinguem clar l’objectiu i anem en la mateixa direcció. En una temporada sempre hi ha èpoques en les quals mantenir el bon ambient costa, perquè hi ha moments de molta tensió. Però tenim eines per reconduir la situació i quan aconseguim tornar a crear la unió es nota molt que tot flueix.

Enguany heu aconseguit l’or al campionat de Barcelona, bronze al de Catalunya i la quarta posició al Campionat d’Espanya la setmana passada. A què es deu aquest bon estat de forma?
Penso que sempre hem estat un grup amb molta constància. Inicialment, cap de nosaltres havia patinat en grup xou. Totes veníem d’individual i ens va costar entendre que formàvem part d’un col•lectiu. Canviar el xip i pensar en equip ha estat un procés progressiu. Hem treballat moltíssim per arribar fins on hem arribat. Sobretot, tenir campionats internacionals a l’horitzó ens ha carregat les piles.

I quina valoració fas, de moment, de la temporada?
Aquest any tenim més pressió perquè l’any passat érem la novetat i ningú esperava res de nosaltres. De fet, era la primera vegada que sortíem internacionalment i vam gaudir moltíssim del mundial. Ara, com que ja hem competit internacionalment, notem que hi ha molts més ulls posats sobre nosaltres. Vam arrencar la temporada molt bé amb el campionat de Barcelona, però al de Catalunya no vam fer la nostra millor actuació. No obstant això, vam poder extreure moltes coses per millorar. De fet, al d’Espanya les vam polir i, tot i que no acabem d’estar satisfetes amb la posició, estem molt contentes amb la feina i l’evolució feta. De cara a l’europeu, la propera competició que tenim, estem molt motivades perquè considerem que és una oportunitat per demostrar què sabem fer.

Quins reptes et planteges de cara al futur?
De moment em platejo acabar aquesta temporada amb la millor plaça possible a l’europeu. Com que tornem a competir contra els dos equips espanyols que ens van guanyar –Maçanet i Tona–, ens agradaria presentar guerra i, aquesta vegada sí, superar-los. De cara al futur, prefereixo no plantejar-m’ho perquè m’agrada viure el present. És un esport minoritari difícil de compaginar amb feina i estudis, que requereix un compromís molt gran i que esdevé pràcticament com una feina. Així doncs, és quan s’acaba la temporada que em plantejo la següent. No hem d’oblidar que en patinatge rebem molt poques ajudes i ens ho hem de pagar tot nosaltres.

Per tant, entenc que viure únicament del patinatge artístic és impossible.
Com a molt si ets patinador internacional pots rebre alguna ajuda i patrocinis, però arribar a viure d’això no és viable avui en dia.

I perquè creus que a Ripollet hi ha tanta tradició?
Suposo que és, principalment, per l’equip tècnic que porta el club, ja que, des de fa anys, ha pujat de competició a gent de molt nivell. Això fa que sigui un referent. Deixant a banda els èxits esportius del club, Ripollet té una xarxa d’esport escolar que funciona molt bé i que, entre el ventall que ofereix, hi ha el patinatge.

Dins del club pràcticament sou tot noies. Perquè creus que el patinatge artístic és un esport, a priori, femení?
És cert que a la majoria de clubs hi ha més noies que nois. És un esport que no només implica força, coordinació, resistència i tècnica sinó que també té una vessant artística i suposo que això atrau més a les nenes que als nens. De totes maneres, està comprovat que als clubs on hi ha entrenadors que són nois, hi ha molts més nens que comencen a patinar.És molt important tenir un referent.

El 8 de març va ser el dia de la dona i, malgrat que el progrés és notori, encara avui són evidents les desigualtats entre homes i dones en l’àmbit esportiu. Quin paper creus que hi té la dona?
L’esport femení, almenys a Espanya, no té el mateix reconeixement ni els mateixos recursos que l’esport masculí. Hi ha una gran part de la població que considera que els esports masculins són més atractius per als mitjans de comunicació perquè generen més espectacle. Per això, no estem donant les oportunitats que el col•lectiu femení es mereix. Cal reivindicar quel’esport femení també pot donar molt joc, tanten l’àmbittècnic com en l’artístic.

La igualtat entre homes i dones en l’esport és una utopia?
Crec que no. Espero que, de la mateixa manera que hem aconseguit altres coses, tard o d’hora puguin tenir el mateix reconeixement. Penso que una bona solució per promoure l’esport femení és aprofitar les competicions masculines i ajuntar-les amb les femenines. Com passa en l’atletisme, on les proves es fan alhora. –Oriol Company

15°C

Ripollet

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C