L’antiga convergència reneix com a PDeCat i es prepara pel referèndum

Destacats L’antiga convergència reneix com a PDeCat i es prepara pel referèndum

El president Joan Fandos obre les portes a la participació del veïnat i Turull vincula la creació del partit a la necessitat de noves eines per fer un estat

Al juliol de 2016 Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) va posar les bases del nou partit que agafa el relleu de la formació convergent. El naixement del PDeCat es va escenificar a Ripollet dilluns passat en un acte al Centre Cultural d’alt contingut simbòlic, on un militant històric i una nova afiliada van prendre la paraula.
Joan Fandos encapçala l’executiva escollida al desembre. Al sí de la direcció local que lidera la nova formació conviuen convergents de socarrel i persones incorporades de nou a la militància política: “som gent que abans i ara hem treballa pel bé del poble i de Catalunya”, va dir el president en la carta de presentació.

Fandos va repassar la tasca feta pel grup municipal i va negar l’actitud agra que atribueix el govern a l’oposició del seu portaveu Xavier Peñarando. “Mirem al futur, cap endavant”, va insistir el president en una invitació a tots els veïns i veïnes del poble a aportar idees, fer sentir la seva veu i enfortir el grup municipal..
El partit creat treballarà perquè “Ripollet arribi a ser un referent entre poblacions del Vallès” i focalitzarà esforços al moment que es convoqui el referèndum català, perquè aquest tiri endavant. El discurs de Fandos a una sala del Centre Cultural amb gent de peu va concloure amb l’aplaudit “Visca Catalunya!”

El diputat Jordi Turull, president del grup parlamentari de Junts pel Sí, va senyalar l’oportunitat de coincidir el moment “més transcendent” del país —”ha començat el compte endarrera per la decisió més important en 300 anys”, va advertir en referència al referèndum— amb la construcció d’una “nova eina democràtica”. El partit no és una finalitat per ell mateix, caldrà un instrument a l’alçada per poder construir un nou estat.
Aquesta reflexió va ser l’eix del parlament de Turull, que va vestir la creació del partit d’imatges metafòriques. Va ser el pas de l’arada al tractor o el canvi de mòbil pel ceŀlular amb millors prestacions que exigeix la gent i els temps; mentre passava de puntetes per la corrupció. “Qui no renta plats mai en trenca”, tot just va apuntar per reforçar que en la trajectòria de CDC hi havia hagut “més encerts que errors”.

Engreixant la maquinaria
La creació del nou partit va ser presentada com una “posada al dia” per preparar-se per la independència. PDeCat s’edifica sobre les “bases sòlides” que deia Griño, les “arrels” de les que es mostrava orgullós López i sobre valors com la “centralitat” o la confluència entre iniciativa púbica i privada, amb exemples del model aplicat a la sanitat, a l’educació i a la protecció social.
Catalunya és lider a l’Estat en creixement econòmic, turisme, exportació i en creació d’empreses, entre altres aspectes citats pel diputat, malgrat, va emfatitzar, “no poder decidir sobre els seus propis recursos”.
.“Quin país podríem ser si depenguéssim només de nosaltres mateixos?” En la mateixa direcció que Turull mirava el públic que, en les preguntes, va interessar-se exclusivament pel referèndum. –JJR

15°C

Ripollet

Humitat: 59%

Vent: 9.66 km/h

  • 24 Març 2016 18°C 8°C
  • 25 Març 2016 16°C 8°C